#confiMATHS

Sessió 2 de #confiMATHS: Reptes rics en matemàtiques!

Podeu veure de nou la tercera sessió de #confiMATHS al nostre canal de YouTube o en el següent enllaç ▶️ #confiMATHS – Sessió 2. Reptes rics en matemàtiques!

En aquesta nova sessió de #confiMATHS, la Laura Morera ens ha parlat de probabilitat! A través de les diferents activitats, hem realitzat un viatge transversal des de l’Educació Infantil fins més enllà de Cicle Superior a cavall de la idea central que hi ha coses que són segures, d’altres impossibles i d’altres, probables. A més, hem vist que la probabilitat que es produeixi un esdeveniment es pot representar al llarg d’un continu entre 0 i 1.

A Educació Infantil podem introduir les idees de “possible”, “impossible” i “segur”. A Cicle Inicial, podem aprofundir-hi pel que fa a problemes i argumentacions. A Cicle Mitjà comencem a veure que, dins dels “possibles”, hi ha esdeveniments més probables que altres. I a Cicle Superior, podem començar a quantificar la probabilitat dels esdeveniments.
A més, que al llarg de les activitats hem fet molt d’èmfasi en el procés de conjecturar, experimentar i, després, revisar la nostra conjectura inicial que són conceptes fonamentals en la dimensió de raonament i prova. Al llarg de les activitats, però, la Laura ens ha proposat moments on observar totes les altres dimensions. Recordeu, de la primera sessió, que el més important és trobar una tasca i enriquir-la amb la nostra gestió, de manera que ens permeti observar i desenvolupar la competència matemàtica dels infants!

Per la sessió de divendres, la Cecilia ens demana que pensem en les següents activitats i rumiem com les portaríem a l’aula:

Enllaç: Activitats per la sessió de divendres

TOP 8 de preguntes més recurrents o rellevants del directe:


Tot i que m’he inscrit a les formacions, no rebo el correu d’avís per accedir a les sessions. Què puc fer?
Per qualsevol consulta o incidència d’aquesta mena, us recomanem escriure’ns a info@innovamat.es i us atendrem amb molt de gust i al més ràpidament possible!

Com podem accedir a la sessió per a famílies del dijous 26 de març a les 18 h?
Farem el nostre primer experiment per a infants i famílies, acompanyats dels nostres companys d’@e_x_plorium. Ens podreu seguir en directe a través del nostre canal de YouTube, com al #confiMATHS, però no cal inscripció! A veure com surt, que això també és nou per nosaltres! I us recordem que podeu seguir-nos a les xarxes socials (Instagram o Twitter) i us mantindrem al dia de tot!

On podem trobar els recursos que projecteu a la pissarra?
Moltes de les activitats que projectem formen part de la nostra proposta d’aula, i les podeu trobar degudament explicades i detallades a les nostres guies didàctiques, on intentem transmetre totes aquestes propostes, amb idees de gestió i manera de fer competencial. Si no sou mestres d’una escola Innovamat i no teniu accés a les guies, estem obrint unes quantes activitats i propostes per a famílies en aquest mateix blog. Hi trobareu moltes idees riques i d’interès també per mestres com vosaltres. I, en última instància, sempre podeu tornar a veure el vídeo tantes vegades com vulgueu! 

Com podríem aplicar la probabilitat amb exemples de la vida quotidiana?
Pensem que els exemples que hem proposat són prou propers als infants i, en la nostra experiència, els motiva molt conjecturar què passarà i comprovar-ho després. A més, en la nostra proposta d’aula acompanyem els reptes de vídeos amb una trama de fantasia que els dona context.

Podeu veure com introduïm l’experiment de les monedes: ▶️ Enllaç

I el dels cigrons en aquest altre: ▶️ Enllaç

D’altra banda, cal tenir en compte que el millor context per treballar la probabilitat és, alhora, un dels contextos més propers a l’infant i que més els motiva: el joc. Molts jocs de taula on intervenen daus són una bona excusa per treballar la probabilitat!

​Per tots aquests tipus de representacions hi ha d’haver un modelatge inicial, no? Quan o com hauríem d’ensenyar aquestes estratègies per comptar?
El modelatge pot servir en algunes ocasions, però nosaltres preferim que els infants s’enfrontin al repte sense donar-los massa pistes! Per això és un repte! D’aquesta manera, potenciem la seva creativitat i capacitat d’enfrontar-se a problemes. En el cas que ens ocupa, el de representar el recompte dels resultats de l’experiment, recomanem deixar llibertat i fixar-nos en com representen els infants per si mateixos. És evident que moltes de les seves representacions no seran eficients a la primera, però podem aprofitar la posada en comú posterior per compartir-les i fer reflexions, guiades per nosaltres, sobre l’eficiència de cada manera de representar. I és llavors quan, si ho considerem necessari, podem explicar-los com ho fem nosaltres, com si els donéssim una idea. Ja veureu com, la pròxima vegada que necessitin representar, molts dels infants integraran aquestes millores al seu quefer amb naturalitat. I els que no, tindran més oportunitats d’aprendre-les més endavant! Si ens acostumem a treballar així amb les diverses destreses competencials, passaran les setmanes i cada vegada els infants seran més competents.

Com podem gestionar les aportacions dels infants? ​Si a l’aula no surt algun comentari que nosaltres trobem interessant, què podem fer?
En primer lloc, és important conèixer bé les activitats i haver-les pensat nosaltres abans de portar-les a l’aula. Així podrem tenir ben pensades les preguntes i sabrem on volem que arribin els infants amb cada tasca que els proposem. Tot i això, els infants sempre poden sorprendre’ns, i ja està bé que sigui així! La clau és que justifiquin i argumentin matemàticament tot el que diguin, i nosaltres podem de conduir-los cap als objectius d’aprenentatge a partir de les bones preguntes que hàgim preparat. Si no surt el comentari que esperàvem, podem fer-lo nosaltres, però hem de tenir en compte que si no sorgeix pot ser perquè el grup encara no està preparat per arribar-hi, i això també ens dona informació molt valuosa per redreçar la nostra tasca docent.

​Pels infants daltònics, en lloc de peces de diferents colors, podríem utilitzar peces de diferents formes?
En el cas dels experiments com aquest, on hem de ficar la mà en una bossa i agafar-ne quelcom sense mirar, és millor que tots els elements de dins la bossa siguin iguals per no tenir pistes tàctils. En tot cas, sempre podem triar millor els colors dels objectes o escriure-hi una lletra o un número identificador per evitar que els daltònics tinguin dificultats. 

Em costa veure la diferència entre Resolució de problemes i Raonament i prova. Hi ha resolució sense raonament?
Les 4 dimensions matemàtiques s’interrelacionen molt estretament sempre que fem tasques riques i, sovint, no són fàcils de destriar. En l’exemple dels cigrons d’avui ens enfrontàvem a un problema, perquè a priori no sabíem què era més probable, i l’hem abordat amb una estratègia de Resolució de problemes molt útil quan fem probabilitat: experimentar. També hem desenvolupat destreses de Raonament i prova perquè hem fet conjectures i les hem comprovat. La Comunicació i la representació ha estat clau per recollir els resultats de l’experiment. I hem fet un munt de Connexions entre conceptes d’Estadística i atzar, de Numeració i càlcul en el comptatge, d’Espai i forma en els gràfics de sectors, etc. Insistim: si la tasca és rica, ha de navegar en totes 4 dimensions, i així ho expliquem en els comentaris pel mestre que hi ha a les nostres guies didàctiques. La clau per no atabalar-nos quan mirem d’avaluar és “posar-nos les ulleres” d’una sola dimensió per filtrar la resta, malgrat que s’estiguin desenvolupant al mateix temps.

Has trobat útil aquesta entrada?

Clica sobre una estrella per a puntuar

Promedio de puntuación 0 / 5. Recuento de votos: 0

Aquesta entrada no té vots. Sigues el primer en votar

També et pot interessar

Comments are closed.