Quant de temps duren les sessions?
Cada sessió està pensada per durar aproximadament 1 hora. 

Quines són les webs amb activitats i recursos que heu recomanat?
Procurem estar al dia d’allò que es mou en didàctica de les matemàtiques arreu del món, i tenim moltes fonts i referents d’aquí i d’allà. Les dues fonts que ha citat la Laura ens agraden especialment:
– La primera que ha dit és https://nrich.maths.org/, una web de la Universitat de Cambridge plena d’idees, recursos i exemples d’activitats de matemàtiques riques. És en anglès, però no és difícil d’entendre. El mateix nom, NRICH, ja és tota una declaració d’intencions!
– La segona, més nostrada, és el blog del PuntMat http://puntmat.blogspot.com/. Els seus autors són els nostres companys Cecilia Calvo i David Barba, juntament amb l’Ana Cerezo. També hi trobareu una pila d’activitats riques, ben explicades i actualitzades!  

A l’hora de treballar aquest exemple en concret (la suma), ens aconselleu treballar-ho en petit grup, grup cooperatiu…?
El més important és la conversa. De vegades convé fer-la en gran grup i en altres moments serà millor donar autonomia als infants i repartir-los en petits grups. La nostra proposta d’aula està farcida d’idees per conduir converses riques, i també incloem recomanacions sobre com agrupar els infants. Amb tot, el més important és que cada mestre s’ho adapti al moment i a la seva realitat.

Se’ls ha d’ensenyar les diferents estratègies i els alumnes han de triar quina escollir?
Es tracta de generar un espai a l’aula on els infants aprenguin els uns dels altres. És important que vagin guanyant varietat d’estratègies i també criteri per triar-les en cada moment, però és un procés que demana temps i cada infant l’ha de fer al seu ritme. Abordarem aquest tema amb més profunditat en properes sessions.

Aquestes activitats… no són massa difícils pels nostres alumnes? No és més complicat així?
Com qualsevol canvi, portar unes matemàtiques així a l’aula requereix un període d’adaptació, tant dels infants com, sobretot, dels mestres. No esperem que el 100 % dels infants ho comprengui tot la primera vegada que s’hi troba, però per això dissenyem el curs per passar una vegada i una altra pels mateixos conceptes, augmentant l’abstracció i la complexitat. Així i tot, la nostra proposta no és una solució màgica: sempre hi ha alumnes amb dificultats que requereixen un tractament de suport diferenciat. D’altra banda, és important no perdre de vista que, més que buscar una resposta final correcta, l’objectiu que perseguim és el procés, el fet d’estar pensant i resolent el problema per desenvolupar habilitats en les quatre dimensions de matemàtiques.

Al principi heu parlat de la importància de les preguntes per part dels docents. Podeu posar algun exemple de preguntes per les activitats que heu explicat?
Les preguntes són la clau per una bona gestió de l’activitat a l’aula. En les discussions sobre les diverses estratègies que fem servir per resoldre una suma o per comptar un conjunt de punts ràpidament, les preguntes han degirar entorn del “Com ho has pensat?”. I després hem de fomentar un ambient on els infants s’escoltin els uns als altres i discuteixin sobre l’eficiència de cada estratègia. Les primeres vegades pot ser difícil, i els haurem d’insistir perquè no “desconnectin” una vegada han explicat la seva manera. En la nostra experiència, però, els infants s’acostumen ràpidament a aquesta dinàmica i funciona molt bé.
Pel que fa al repte de calcular l’àrea d’un triangle, les preguntes al principi haurien de girar entorn del què és un triangle i què no i, després, sobre les diverses maneres que tenim de trobar l’àrea. Són aquestes preguntes, ben portades, les que conduiran l’alumnat a la comprensió.
De totes maneres, els exemples d’avui eren un tastet! En properes sessions tindrem l’oportunitat de veure molts més exemples i desenvolupar-los amb més profunditat.

A quin curs van dirigides les activitats?
La sessió 0 era introductòria i hem volgut posar exemples prou genèrics i adaptables. Les estratègies discutides en la suma 17 + 8, per exemple, poden servir-nos des d’Infantil fins a Cicle Superior, si canviem el rang numèric. El comptatge de punts, també! Pel que fa a l’àrea dels triangles, en canvi, potser s’escau més aviat per a infants a partir de Cicle Mitjà. En properes sessions desenvoluparem exemples més concrets d’activitats i les exposarem de principi a fi. En qualsevol cas, defensem que si una activitat és prou rica, sempre ens ha d’inspirar idees per qualsevol curs!

Podríeu posar més exemples d’infantil, per aprofitar totes les sessions?
Procurarem anar farcint les activitats d’exemples per estirar-les cap a Infantil. I la sessió 5 del #confiMATHS, a més, estarà dedicada especialment a aquesta etapa.  

Sempre hi ha famílies que a casa volen ajudar els infants i els proporcionen l’algoritme tradicional per resoldre càlculs. Acostuma a coincidir que aquest alumnat és qui més dificultats troba per aplicar les estratègies que anem descobrint a classe. Personalment m’amoïna el missatge que hem de donar. Què en penseu?
Ens agrada explicar a les famílies que, per tal d’ajudar els seus fills i filles amb les matemàtiques, el primer que poden fer és escoltar de manera molt atenta i demanar-los: Com ho fas? Com ho penses? Què estàs fent?
Quan som persones adultes, ens costa entendre que els seus caparrons no veuen coses que per nosaltres són automàtiques. Amb tot, és important que respectem els seus ritmes i, sobretot, que els fem buscar maneres de resoldre quelcom que per ells i elles és un problema.
Ja sabeu que els nostres assessors i assessores us poden ajudar a parlar amb les famílies i que, a poc a poc, anirem generant més i més recursos per compartir amb les famílies. Esperem que us ajudin a explicar com feu matemàtiques a l’escola!